ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL
MAI NO SOM INFINITAMENT LLUNY D'AQUELLS QUI ODIEM. PER LA MATEIXA RAÓ, DONCS, PODRÍEM CREURE QUE MAI NO SEREM ABSOLUTAMENT A PROP D'AQUELLS QUI ESTIMEM. QUAN EL VAN DESEMBARCAR A LA PLATJA AMB UNA XALUPA, EL VA SORPRENDRE QUE L'ÚNIC HABITANT DE L'ILLA NO SORTÍS A REBRE'L. PERÒ AVIAT DESCOBREIX QUE APAREIXEN CADA NIT MOLTS VISITANTS MISTERIOSOS I AMENAÇADORS. DES D'AQUEST MOMENT, LA SEVA VIDA -QUE HAURÀ DE COMPARTIR AMB EL BRUTAL BATÍS CAFFÓ I ANERIS, LA DE LA PELL FREDA- ES CONVERTEIX EN UNA LLUITA FRENÈTICA AMB ELL MATEIX I AMB ELS ALTRES, ON ES BARREGEN ELS SENTIMENTS DE REBUIG I DE DESIG, DE CRUELTAT I D'AMOR, DE POR I D'ESPERANÇA.
